APPIB Associació de Pràctica Psicomotriu de les Illes Balears
En Miquel té 5 anys, està assegut amb els seus companys de classe a terra fent una espècie de rotllana, no gaire ben feta però tots i totes es veuen. Està suat, duu els cabells aferrats, sembla cansat perquè recolza l’esquena a la paret i té les cames estirades al terra, la respiració és una mica fatigada. Té les galtes vermelles, somriu i fixa la mirada a la mestra que els acaba de fer una pregunta:
Què és fer psico?
En Miquel sembla pensatiu una estona i després aixeca la mà:
—Psico és per donar-nos força.
Aquesta vivència que hem descrit va passar fa pocs dies durant el ritual de sortida, fent una sessió de psicomotricitat segons la línia Aucouturier, a una aula d’Educació Infantil de 5 anys. Succeeix diàriament a moltes altres escoles d’Educació Infantil i d’Educació Primària arreu de les Illes. En Miquel no va necessitar massa paraules per explicar perfectament l’èxit de la pràctica psicomotriu amb els infants: Dóna força.
No serem nosaltres els que parlarem dels beneficis de la intervenció psicomotriu, sols ens agradaria recordar que el gran triomf de la psicomotricitat ve donat perquè es basa en uns principis de llibertat, respecte i acompanyament. És a dir, en el desig i la necessitat que tenen tots els infants de mostrar-se tal com són a través de la seva expressivitat motriu: ser escoltats, acollits, respectats i acompanyats en el procés de diferenciació i de construcció de la pròpia identitat per anar poc a poc cap a l’accés de la comunicació i la creació d’una història compartida.
Partim de la convicció que el joc és “l'eina” de creixement per un infant, per això a les sessions de psicomotricitat cada infant juga a allò que vol i necessita. Això no ho fan tot sols, des d’aquesta pràctica psicomotriu l’infant ha d’estar acompanyat per un adult que amb les seves actituds, intervé el més ajustadament possible, i la seva tecnicitat crea un espai i un temps privilegiats perquè tot això es pugui dur a terme.
Aquesta pràctica no sols comporta molt de compromís, per part de l’adult, sinó que a més el fa coprotagonista de tot el que passa a la sala perquè possibilita prendre consciència i comprensió de les situacions personals que l’acompanyen en la tasca docent.
Creim fermament que els mestres i les mestres que treballen a les escoles diàriament i els que estan en formació necessiten una preparació especialitzada i contínua en pràctica psicomotriu. No basta una formació puntual i esporàdica, és imprescindible un aprenentatge que els ofereixi les eines i la confiança suficient per fer la tasca amb seguretat d’entendre i atendre els infants, d’afavorir el seu procés de creixement i d’ajustar-se a la seva comprensió.
