Gestió més correcta dels conflictes de conducta a l'aula




Llum Comas
Psicòloga clínica de l'Institut Superior d'Estudis Psicològics

Agraesc al CEP d'Inca seva invitació per aquest escrit i em plau explicar alguns consells de possibles actuacions que basades en la ciència i la tècnica de la psicologia permeten al professorat gestionar adequadament una conducta que s'hagi de considerar disruptiva. El més important és entendre, d'una banda, que els conflictes són inevitables en tota organització de relació humana, i no podem esperar que no n’hi hagi, sinó que hem d'estar preparats per afrontar-los quan apareguin. I d'altra banda, és convenient aplicar les pautes d'interacció amb l'alumnat més convenients per resoldre el conflicte que hagi emergit.

Els models actuals de resolució de conflictes tenen un enfocament proactiu l'objectiu dels quals és la convivència en harmonia. Actuen per i per al grup en cadascuna de les diferents fases del conflicte perseguint el fet que de la resolució del problema tots aconsegueixin guanyar alguna cosa, bàsicament experiència en el maneig dels conflictes perquè aquests siguin menys destructius.

Un dels exemples d'aquest tipus de model és el de Galtung que es basa en l'ús de les tres R: Reconciliació, Reconstrucció i Reculturització. A la Reconciliació s'aconsegueix que les parts en conflicte aprenguin la conciliació d'emocions per anul·lar-les evitant així possibilitats de repetició. A la Reconstrucció s'apliquen accions rehabilitadores de les possibles emocions danyades per les dues parts i s'aconsegueix això reforçant positivament els punts forts de cada part. A la Reculturització es tracta de fer accions dirigides a temes culturals subjacents que són l'origen probable de molts conflictes. Per aconseguir això és molt eficaç l'ús de la prevenció a l'aula, o el que s'entén d'aula per la convivència en harmonia (Viñas, 2004).

Es tracta de promoure una mentalització activa per una actitud correcta dirigida a reduir l'aparició de conflictes tenint en compte que la primera conducta de l'ésser humà és el pensament i si aquest està dirigit a un objectiu s'aconsegueix més fàcilment mantenint  una bona actitud. Per promoure això des dels models proactius s'aconsella l'ús de cartells a l'aula que estiguin definits per promoure harmonia i bon comportament, ja que ajuden sens dubte a la mentalització i com més aviat en edat estigui aquesta pràctica en ús més fàcil es manté longitudinalment al desenvolupament. Una altra pauta adequada és recordar en un període de temps de 30 a 50 minuts com ha estat d’agradable el clima de la classe perquè no hi ha hagut conflictes. Aquesta petita acció a diari és una eina molt útil d'autocontrol per als alumnes.