Les nostres sessions de psicomotricitat estan basades en la pràctica psicomotriu d’Aucouturier que es fonamenta en la comprensió de l'expressivitat motriu dels infants i en la necessitat d’oferir una dinàmica de benestar que faciliti i acompanyi la maduració psicològica de la infància.
La pràctica psicomotriu es fa dins un marc educatiu i pedagògic coherent. Sabem que la motricitat de l’infant és un mitjà privilegiat que té per expressar el seu psiquisme: sensacions, emocions, percepcions, representacions, conèixer el món i relacionar-se amb els altres i, per això, li donam molta importància dins la nostra tasca educativa. Des del centre tenim molta cura d’aquesta activitat i li donam prioritat d’horari, de recursos humans...
Què és la psicomotricitat?
És una manera de treballar, una pràctica educativa que es basa en l’activitat de l’infant. L’aula de psicomotricitat és un espai que potencia a l’infant una imatge de sí mateix (autoconcepte, autoestima i autoconfiança) fent-lo sentir protagonista i donant-li un mirall positiu.
A un claustre vàrem elaborar una definició entre tot el personal docent:
La psicomotricitat és una proposta pensada on s’ofereix un espai dissenyat per l’adult per tal que l’infant senti plaer del moviment a través del seu cos.
Per tant, a través de la psicomotricitat l’infant passa de l’acció al pensament, del plaer de fer al plaer de pensar.
L’adult a través de l’observació pot percebre d’una manera global a l’infant i acompanyar-lo en el seu procés evolutiu.
Quina finalitat té la psicomotricitat?
Construir una consciència corporal en un espai i un temps compartits amb l’altre. “ El cos és la persona” B. Aucouturier. A partir del joc lliure, l’infant podrà actuar lliurement, compensar el seu malestar, comunicar, existir entre els altres.
Per què fem pràctica psicomotriu?
Amb el plaer del joc corporal arribem a la maduració psicoafectiva. A les sessions de psicomotricitat el joc és l’element que facilita els processos de descoberta i assimilació a la vegada que respecta i fomenta la comunicació i l’evolució global.
Tots els infants després d’una sessió de psicomotricitat tenen una calma psíquica que facilita tots els seus aprenentatges. “Hem d’arribar a construir la teoria damunt l’experiència”. Katty Homar.
Quins objectius té la psicomotricitat?
Ajudar l’infant a simbolitzar, a desenvolupar les seves capacitats simbòliques.
Ajudar l’infant a reorganitzar- se.
Ajudar l’infant a descentrar-se.
Simbolitzar és representar la cosa que ha estat viscuda i representar-la a través del moviment, llenguatge, dibuix...
Un grau normal d’angoixa permet crear la dinàmica de retrobar-se. Si no es pot trobar simbòlicament a través del plaer, de l’acció de jugar, l’infant farà servir el seu cos.
La descentralització fa que pugui mirar el món que l’envolta i saber que no és mai perfecte. L’infant és un ésser emocional envaït per les seves emocions. Des del joc fins al llenguatge aprenen a agafar distància de les seves emocions. L’infant crea i destrueix lliurement. La construcció, la pintura i el llenguatge són expressions simbòliques. Les emocions no l’envaeixen i se dispersen entre les seves produccions creadores. Així es pot anar descentrant.
Amb la pràctica psicomotriu els infants aprenen a organitzar-se i es van estructurant a poc a poc. El seu ritme personal es va adaptant al grup.
Com es treballa la psicomotricitat?
L’educadora posa a disposició dels infants materials i espais que usaran de manera espontània segons el seu desenvolupament natural.
L’infant conquereix l’espai i el temps amb l’ajuda de l’adult, però l’infant és el protagonista de la seva acció, del seu aprenentatge.. L’adult enriqueix el joc de l’infant i fa que aquest sigui, de cada vegada, més ric i creatiu.
“L’adult dóna la identitat al nen, l’adult provoca en el nen un somriure, somriure és una resposta de plaer” Carles Font.
Què passa a una sessió de psicomotricitat?
Ritual d’entrada: Inici de sessió. Es fa la convidada al moviment i preparem el cos. Mirem la sala per anticipar accions i creacions i poder imaginar el plaer abans de viure’l. Es recorden les normes establertes: què podem fer i què no.
A la sala hi ha dos espais diferenciats:
- un espai amb material que afavoreix la pulsió motriu. (treure emocions, sensacions, frustracions..)
- un altre espai per construir i dibuixar (descentració a través de les construccions, el dibuix..)
Temps de joc:
1. Moment d’explosió. Tirem la torre de coixins!
2. Joc sensoriomotor: La sala es converteix en un espai de plaer sensoriomotor on poden jugar, botar...
3. Joc simbòlic: Els infants projecten les seves vivències i es manifesta la part més afectiva vivint rols que els ajuden a entendre el món: fan cases, es disfressen..
4. Joc de representació: Els infants representen la seva vivència corporal i emocional mitjançant: el dibuix, les construccions (fustes), el modelatge (plastilina)..
Es convida a passar al segon espai a poc a poc. Aquest pas del joc espontani al joc de construir, dibuixar, parlar... constitueix un itinerari de maduració psicològica que va del cos (pulsió, emoció, descàrrega) fins a la capacitat de pensar (dibuixar, construir, parlar). És un itinerari que va des del cos fins al llenguatge. Per tant, si no hi ha el pas al segon espai, la sessió no està completa.
Ritual de sortida: És important posar distància a les emocions viscudes i posar-hi paraules. Es parla de què hem construït, dibuixat... i es conta una història tradicional o inventada. Després fem l’acomiadament: 1, 2 ,3, la psico s’ha acabat!!!
“Els infants tenen la peculiaritat de conquerir el món a través de la seva acció i aquesta conquesta es fa d’una manera emocionada; l’infant VIU totes les seves accions d’una manera molt emotiva, amb l’espai, amb els objectes i amb els altres: la intensitat afectiva es manifesta en la seva activitat psicomotriu.” Vicenç Arnàiz.
Per què els agrada tant fer psico?
Molts de dies, quan l’infant arriba a l’escola, les famílies donen el bon dia a les mestres amb aquesta frase: Avui ve molt content a l’escola perquè té psico. Les famílies se n’adonen que aquesta proposta destaca de la resta. Per què?
Quan ells arriben a la sala de psico troben un espai i uns materials amb els quals fan això que és tan important per a ells: JUGAR. Però jugar d’una manera especial, ja que dins aquest espai i amb aquests materials, ells poden descobrir el seu cos i expressar les seves emocions. El cos de l’infant és el llenguatge per a nosaltres els adults.
Per això, sovint, és a la sala de psico, el primer lloc on molts dels infants s’han començat a mostrar de manera més lliure i on han sortit per primer pic característiques de la seva personalitat que a altres espais i moments encara estaven amagades.
Aquí ha estat on, per primera vegada, qualcú ha començat a participar en jocs col·lectius, on els hem sentit adreçar-se als seus companys pel nom o cridar a la mestra per mostrar-li una acció o una creació seva, perquè a la sala de psico també poden crear i construir.
La sala de psico és l’escenari de la superació de qualcú i de les seves pors: por de botar, de la pilota gran... amb la satisfacció que això suposa.
I tot això es dóna dins un espai i amb uns materials pensat per a ells, que té en compte les seves necessitats de moviment, les seves possibilitats, la seva seguretat.. que queda reforçada amb la presència d’adults significatius per a ells que els observen i acompanyen en el seu joc.
Per acabar, volem convidar-vos a fer una reflexió sobre el joc dels vostres alumnes. No només hem de jugar a l’escola o a la psico, nosaltres, els adults, hem d’aprendre a jugar amb els infants perquè el joc és una activitat extraordinària perquè és una manera fonamental d’entendre el plaer que senten els infants jugant.
“Si vols conèixer-los ràpidament, fes-los jugar.
Si vols ensenyar-los a viure, fes-los jugar.
Si vols que agafin gust pel treball, fes-los jugar.
Si vols exercir la teva professió, fes-los jugar, jugar i jugar.” Fernand Deligny
