Treball per projectes i emocions: la globalització total

(Publicat a Cantabou #38, juny 2015)


Àgueda Cresencio Peralta
Raquel Romero de Cos Estrada
CEIP PONENT. INCA

A la nostra escola, CEIP Ponent i concretament al cicle d’Educació Infantil, una de les metodologies que duim a terme és el TREBALL PER PROJECTES. Enguany a les aules de 3 anys es va treballar de forma paral·lela un mateix projecte (de manera casual) que va sorgir de dues preguntes semblants:
·         Per què els núvols canvien de color? (3 anys A)
·         On és el sol quan fa fosca? (3 anys B)
És a dir, el projecte parteix des d’una inquietud dels infants, una pregunta plantejada per un d’ells que va generar curiositat a la resta, ja que quan es va començar a dialogar hi havia diferents respostes i això va possibilitar la seva investigació, per arribar a una solució, corroborant o eliminant les seves hipòtesis inicials.
A partir d’aquestes preguntes el més important és que se’n varen generar d’altres que vàrem desenvolupar al projecte, fent un projecte viu, generador i interessant per als infants:
·         De quin color són els núvols?
·         Què passa quan canvien de color?
·         Per què a vegades veim núvols de color rosa, lila, taronja...?
·         Per què si és de dia fa foscor?
·         On és el sol?
·         Què plou? Per què plou?
·         Què passa quan els núvols són negres?
·         Quins sentiment ens produeix una tempesta?
·         Què és la por? A què tenc por? Què puc fer per no tenir por?
De pregunta a pregunta el projecte va passar d’un caire científic a un caire sentimental i emocional, enriquint encara més els aprenentatges i l’experiència viscuda, és a dir, un projecte global.
Per explicar aquest projecte ho farem mitjançant diferents imatges on es veu el desenvolupament del projecte:
cal dir que durant les sessions es va anar creant un mural amb les hipòtesis dels infants, amb la informació i aspectes més rellevants que ens trobàvem. Creant així un mapa conceptual que ens servirà per guiar-nos en els nostres aprenentatges i deixar constància de tot el que hem après i fet.
Per treballar la resolució d’aquestes preguntes vàrem utilitzar diferents vies d’informació:
-          Observació directa del temps atmosfèric.
-          Llibres divulgatius de la biblioteca de l’escola.
-          Imatges dutes per les famílies.                                                        
-          Internet: Google, Youtube…
-          Experimentar amb la foscor

De quin color són els núvols i a on està el sol? Es mouen els  núvols? Com?      



De què estan fets els núvols? Què plou? Per què plou?


Els núvols i la neu




Recerca d'informació a la biblioteca

Miram llibres, assenyalam i llegim per seguir trobant informació.
Ho feim mitjançant l'estructura de treball cooperatiu:" Llibre giratori"

Resolució de la pregunta mitjançant llibres

Visualitzam imatges sobre les tempestes

Què sentim amb els trons?


Conversa: Quins sentiments ens produeixen les tempestes?
De manera premeditada, en aquesta sessió faig que els infants recordin els sentiments, emocions i vivències que fan quan hi ha  una tempesta i se senten molts de trons.
Els llums de la classe estan apagats, el cel està ennuvolat i posam sons d’una tempesta amb trons.
Comencen a posar-se nerviosos, tots s’alteren, les cares canvien,tremolen abraçant-se, es tapen les orelles, els ulls, alguns criden, imiten els sons dels trons, s’amagen davall les cadires i taules, ploren...
En acabar l’experiència els deman: Què heu sentit amb el renou de la tempesta?
Quins sentiments us ha produït?
Clàudia: ...espantada.
Albert: tenim por!
Javier: miedo!
Què sentim?
Albert: se sent l’aigua.
Aleix: plou!
Lluc: jo no tenc por!
A na Laura: li fa molta de por i plora .
Per què plora na Laura?
Alguns: perquè no li agrada
Què és el que et fa por laura?
Laura: ___________(és el renou)
Lluc: no tenguis por, ara ja no fa tempesta
Carla: però quan n’hi ha ens fa por.
Per què?
Sergi: perquè sona molt fort, fa molt de renou.
Samuel: perquè ve un monstre.
Youssef: ens espantam.
Clàudia: i ens mossegarà.
Sergi: quan vénen trons de veres ens regiram.
Marc C.: tenim por.
Lucia: els trons fan renou molt fort i ens espantam.
Ens agraden aquests renous?
Molts: no!
Albert: a mi no perquè sona molt fort, pumba!
Clàudia: no perquè tenc por.
Javier: no me gusta hace demasiado ruido.
Samuel: a mi no me dan miedo.
Una vegada expressat això ho començ a plasmar al plafó, amb cares que identifiquen els sentiments.
I a una altra banda allò què feim: cridar, tremolar, amagar-nos, tapar-nos les orelles i els ulls...

A QUÈ TENIM POR?
Mitjançant una conversa arribam a la conclusió que aquestes són les conductes que feim quan tenim POR.
Per això els deman si tenen por d’altres coses, amb quines altres coses o moments es posen així, què els fa sentir por?
Samuel: si ve un llop!
Sergi: si ve un dimoni!
Aleix: a un dimoni cucarell!
Carla: als monstres!
Lluc: a un caçador dolent que ens vol matar!
Brakissa: a un fantasma!       Maria: a la fosca!
Pablo: al lleó!                       Lucia: als trons!
Carla: al llop!                       Content: a un monstre!
Laia: al lleó!                         Albert: a l’ós polar!

Quan tenim por...què podem fer?

Representam coses que ens fan por


Animar-los a expressar (oral i gestual)  les seves pors serveix per corregir interpretacions errònies, donar-los confiança, assegurar-los que res dolent passarà, acompanyar-los en situacions que els fan por és com una vacuna. Es va exposant a una "petita dosi de por" i ho va acceptant.
Així que hem pensat fer-nos una màscara d'alguna cosa que ens agradaria per espantar i que a l'hora és algun personatge que no el tenc en molta estima: dimoni, llop, monstre... comprovar que només es tracta d'un paper acolorit i triat a la meva manera, que darrera d'ell es troba una persona: el meu company o jo mateix. D’aquesta manera, essent ells/elles els que fan por poden superar les seves pors.
Triam i acolorim màscares per fer por nosaltres

Preparam una sessió a les fosques per escoltar, viure i representar moments que de vegades ens poden donar angoixa, però aquesta vegada amb les estratègies i idees que hem anant xerrant en les sessions anteriors (donar la mà a un amic, abraçar-nos, pensar que no existeixen, riure’ns, diu que “No tinc POR"...  Posar en pràctica les noves tècniques, estratègies per no sentir por davant una situació que no agrada.
Vàrem jugar amb la por.
Experimentant la sensació espantar els altres puc superar les meves pors

Aconseguir que l’infant toleri la por significa ensenyar-li a conquerir-la. Per descomptat que dependrà de la intensitat d'aquesta i de l'edat. Quan la por és per alguna cosa imaginària, els pares o els educadors no han d'ignorar-la sinó "convertir" allò imaginari en "real" fer entendre als infants que "es pot eliminar".
Si els pares i els educadors no ens espantam pel malestar i les pors del’infant; si no ens inquietam massa i som capaços de comprendre que la por s'ha d'experimentar i no suprimir-la o "treure-la", de mica en mica, l’infant anirà agafant confiança en ell mateix…i a poc a poc les pors d’aquell moment s’aniran superant.
Això és el que vàrem reproduir en dues sessions i després...
Representació i conversa de l’experiència viscuda a les fosques


Després d’aquestes sessions per treballar la por, vàrem fer EXPERIMENTACIÓ DE LLUM-OBSCURITAT: jugar a les fosques, a canviar de color la llum, a fer ombres grosses o petites, jugar amb les piles... una proposta oberta per fer veure als infants que l’obscuritat també pot ser divertida i així concloure aquest projecte tan sentimental.
A més, a tot el cicle d’infantil es va aprofitar, que s’havia enfosquit la sala de psicomotricitat de l’escola, per fer  EXPERIMENTACIÓ amb: llum-foscor i ombres i treballar les PORS.

Aquest ha estat el meravellós procés que hem fet tots junts mitjançant el Treball per Projectes. Ens ha fet créixer com a grup, ja que les experiències viscudes han estat molt intenses i els grups de 3 anys s’han cohesionat més.
Per això el títol és la GLOBALITAT total perquè el projecte ha englobat: coneixements procedimentals, conceptuals i actitudinals; i treball de les habilitats del pensament i les emocions.

Fins aquí el nostre projecte, esperam que us hagi agradat aquesta petita mostra.
Per a més informació i visualització de fotos podeu consultar el nostre blog:
http://educacioinfantilponent3anys.blogspot.com.es/2014/12/projectes.html