1. La importància d’atendre els afectes.
Cada cop en major mesura estam recuperant una mirada educativa que té en compte l’afectivitat i no només la cognició, i ens adonam que l’establiment d’una major connexió entre l’emoció i el pensament resulta imprescindible per a orientar-nos en la nostra tasca facilitadora de l’aprenentatge.Certament, l’adhesió a uns determinats valors, les tendències que generen les nostres conductes, les relacions que mantenim amb altres persones, l’eficàcia dels nostres treballs, les possibilitats de nous coneixements i les decisions importants que adoptam en la vida tenen un fort component emocional que influeix i condiciona els nostres processos racionals de reflexió i de justificació.
Segurament l’important informe de 1997 de la Comissió Internacional sobre l’Educació per al segle XXI presidida per Jacques Delors titulat “L’educació amaga un tresor”, està generant lentament un impacte en els sistemes educatius o, almenys, representa un alè als professionals de l’educació que enfoquen el seu quefer en aquesta línia. A l’informe se’ns presenten els quatre pilars de l’educació com una nova manera de concebre l’activitat educativa davant la visió d’educar per adquirir coneixements. Segons l’informe Delors, l’educació s’ha de fonamentar en: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure.
Aprendre a conèixer implica molt més que la transmissió d’informació i coneixement per part del docent. Suposa que cada alumne ha d’aprendre a comprendre el món on estam immersos i experimentar el plaer de descobrir. Es tracta d’aprendre a aprendre, d’exercitar el pensament, d’interrogar-nos adequadament, de seleccionar la informació i de construir una part del coneixement.
Aprendre a fer significa adquirir procediments associats a les capacitats de les persones per fer front a multitud de situacions vitals i a compartir les estratègies amb els altres essent eficaços treballant en equip.
Aprendre a ser consisteix en revalorar la personalitat dels alumnes, la seva autonomia, les seves capacitats, la seva responsabilitat i potenciar el desplegament de les potencialitats inherents de cada un en tots els seus aspectes: raonament, capacitats físiques, sentit artístic i estètic, habilitats comunicatives, auto-acceptació i autoestima, i confiança i reconeixement dels estats anímics i emocionals per a realitzar-ne una bona gestió.
Aprendre a conviure implica el desenvolupament de la comprensió de les altres persones i la capacitació per viure en comunitat, respectant la diversitat i el pluralisme; aprenent a ser solidaris, a col·laborar, a acceptar els altres i conviure pacíficament; per la qual cosa precisam entrenar-nos per a una adient prevenció i resolució dels conflictes.
Aquest nou estil educatiu que poc a poc pot obrir-se camí, intenta vincular adequadament el sentir i el pensar, l’emocionalitat i el coneixement; una vinculació organísmica que es fa imprescindible per a orientar la nostra vida personal i interpersonal.
Per fer possible el nou estil cal atendre també la pròpia emocionalitat i la dels nostres alumnes. Les emocions constitueixen reaccions intuïtives que contínuament ens succeeixen, les experimentam constantment encara que, en moltes ocasions, no ens n’adonam.
L’emocionalitat també ens impulsa a l’acció, per la qual cosa constitueixen una base sòlida de motivació i la motivació del nostres alumnes resulta necessària per progressar en els aprenentatges i millorar el rendiment. La motivació és clau en els processos d’ensenyament-aprenentatge, condiciona l’atenció i influeix en la creativitat, l’eficàcia i els resultats.
L’educació ha de ser integral. Necessitam, doncs, fomentar contextos educatius que acullin com un tot els nostres alumnes sense dividir la realitat del que som ni diferenciar en caixes estanques la raó en un lloc i l’afectivitat en un altre lloc diferent. Les persones som una totalitat complexa en la que qualsevol element afecta els altres, raó i emoció s’afecten mútuament. Una educació eficient haurà de contribuir a que els nostres alumnes descobreixin com se senten, prenguin consciència dels seus propis aprenentatges i puguin gestionar la seva emocionalitat i adquirir nous coneixements.
Els sentiments i les emocions de cadascú són essencialment personals. També aprendre és essencialment personal. Que un tros d’informació sigui o no apresa per un alumne concret depèn, en bona part, de si aquest alumne troba sentit personal al que aquesta informació significa per a ell. Quan obté significat real per a un mateix llavors l’aprenentatge és in-corporat (es fica dins el cos), i el cos és un arxiu permanent de tot el que ens afecta de la vida.
Però, a més, l’autoconeixement i la presa de consciència d’un mateix, fomenta també la comprensió dels altres. En les nostres relacions expressam sentiments i emocions, a més d’opinions i interrogants; i ho fem de múltiples formes siguin lingüístiques, corporals, artístiques o gestuals. Conèixer i interpretar adequadament tots aquests fenòmens interaccionals ens facilita apropar-nos a les altres persones i a establir relacions ben construïdes.
El treball conjunt, en equip, des d’una base positiva en les interaccions que es generen, ens ha de permetre també entreteixir una xarxa vincular i emocional entre totes les persones implicades que afavorirà l’eficàcia en els aprenentatges i l’orientació constructiva en la finalitat educativa desitjada. Ens urgeix, doncs, atendre la dimensió afectiva del nostre alumnat, també la nostra, en el nostre treball educatiu. Si nosaltres i els nostres alumnes aconseguim prendre consciència del que sentim i de com se senten els altres, serem més constructius i eficaços en els processos d’aprenentatge, reconeixerem el paper de l’emocionalitat per a canalitzar tot allò que experimentam afectivament de forma positiva i notarem l’impacte en les relacions entre les persones que conformam la comunitat educativa. Tot repercutirà en una millora de l’ambient i en una millor organització escolar.
2. Focusing: Una eina pràctica per a l’educació emocional
El desenvolupament de mecanismes i procediments per atendre la dimensió afectiva no incrementa la càrrega del professorat, més bé al contrari, ens facilita el treball de dedicació a les diverses àrees, incrementa la motivació de l’alumnat, augmenta la creativitat, preveu els conflictes i millora els resultats.Una de les eines que afavoreix l’educació emocional i que es va implantant lenta però progressivament, és l’anomenada focusing. És un instrument senzill que es pot aprendre fàcilment. Focusing és un mètode psicocorporal vivencial basat en l’escolta atenta de les sensacions del nostre cos i és útil per al desenvolupament, gestió i optimització de la pròpia vida emocional.
El cos registra emocions i sensacions per les quals travessam. Per mitjà del procés experiencial de l’enfocament corporal que anomenem focusing és possible reconèixer primer i després canviar la manera com ens afrontam als diferents problemes de la nostra vida. Amb focusing podem donar atenció al nostre cos, d’una manera amable, amb acceptació. Així estam en contacte amb emocions, sentiments i sensacions des d’una sensació corporalment sentida que denominam felt-sense (sensació sentida). Aquesta sensació al principi és vaga i difusa, poc clara, però si prestam atenció es manifesta generalment en la zona de la gola, el pit, l’estómac o l’abdomen. Es presenta com alguna “cosa”, o com una imatge, posseeix qualitats emocionals que en ser acceptades i reconegudes poden canviar positivament. Amb focusing podem enfocar el cos, escoltar-lo amb la finalitat de realitzar una gestió de les nostres emocions que ens portin a un major benestar. Es tracta de focalitzar una sensació-sentida (felt-sense) que té un significat implícit i té a veure amb algun assumpte que afecta la nostra vida, amb les nostres vivències siguin situacionals, relacionals, d’interacció amb l’entorn o qualsevol altra.
Focusing no està en contra de l’acte de pensar, sinó al contrari, ens ensenya a pensar amb el cos i des del cos ja que inclou la informació que el cos té en la construcció del propi pensament. El cos també reflexiona, però el que no fa és fer voltes i voltes com ho fa la ment, sinó que orienta, guia, convida i indica constructivament. La ment pot saber, però el cos coneix. I és que existeixen dues activitats bàsiques en la vida humana: pensar i sentir. Pensam per mitjà d’una contínua representació visual i mental, i sentim mitjançant les representacions tàctils i quinestèsiques. La vida emocional transcorre en el cos i moltes vegades ens oblidam de registrar les sensacions, sentiments i emocions que contínuament esdevenen en el camp fenomènic de la persona.
Eugene Gendlin (n. 1926), filòsof nord-americà d’origen austríac, deixeble i col.laborador de Carl Rogers, va ser el promotor d’aquest recurs per abordar allò que queda inscrit en el nostre cos en cada moment i va dissenyar aquesta eina que es basa en l’escolta profunda, amable i atenta del propi cos per aprofitar la seva saviesa i fer-nos més conscients de qualsevol experiència a la vegada que ens guia en la nostra acció.
No es tracta d’un mètode de relaxació ni d’una tècnica de visualització, encara que podem treballar amb imatges; tampoc no és un procediment de meditació, ni un recurs exclusivament terapèutic, encara que s’hi utilitzi en vàries ocasions per part de psicoterapeutes. El focusing va de descobrir la informació que el cos ja té dipositada dintre, va d’aprendre a entendre el cos i el que ens afecta de la vida, va de donar nom a les nostres emocions, sensacions i sentiments, va d’adjectivar la pròpia vida, va de reconèixer les pròpies vivències. Va d’escoltar profundament el cos, l’interior de la persona i a trobar la millor orientació per a cada un per aconseguir donar més gust al propi procés vital i donar més intensitat a la sensibilitat.
L’enfocament corporal consta de sis passos senzills interconectats entre sí que tothom pot aprendre per tal de parar l’atenció al nostre cos i deixar-lo que ens orienti per assolir la paraula adequada, l’actitud adient o la conducta desitjada. Segons la necessitat, els podem utilitzar amb flexibilitat i combinar-los, anant i venint d’un a l’altre. Per mencionar-los, els sis passos són:
- Crear un espai per enfocar : preparar-se
- Formar la sensació-sentida (felt-sense): sentir
- Aconseguir un agafador: expressar
- Ressonar: comprovar
- Aprofundir-preguntar: significar
- Rebre: acabar
Però focusing no és només un instrument per a la gestió emocional del professorat. Podem aplicar la tècnica als infants. Existeixen moltes activitats de focusing per a infants i adolescents que ofereixen a l’alumnat amples avantatges.
A mesura que els infants i joves aprenen a connectar-se amb la seva consciència corporal interior, també aprenen que aquestes sensacions corporals tenen un sentit. Aprenen a identificar i fer front als seus problemes en lloc de negar-los o de sentir-se desbordats pels mateixos. Aprenen que poden vivenciar els seus sentiments de tristesa, ràbia, por.. i que això els ajuda. Aprenen a deixar un espai lliure intern dintre d’ells mateixos per mitjà de l’exteriorització de la seva vivència corporal d’un problema, dibuixant o pintant o amb altres símbols expressius. Aprenen a confiar en aquest espai intern que coneix la seva veritat i el que és bo per a ells, aprenen a gestionar les seves emocions, a concentrar-se i a mantenir una major atenció en el treball escolar. I també aprenen a escoltar els companys amb empatia, s’accepten més entre ells i resolen millor els conflictes.
3. Reflexions finals
Pot ser ens convenguin noves mirades en el nostre panorama educatiu a l’albada del nou segle. Mirades que tenguin a veure amb el desenvolupament complet dels educadors i dels infants i joves que els educadors tenim al nostre càrrec. Necessitam un marc que faciliti la motivació i promogui el desplegament de les potencialitats inherents de cada un en tots els aspectes.La grandesa de les persones rau en la capacitat de comunicar-se, d’utilitzar símbols, llenguatges i habilitats per interrelacionar-se i resoldre problemes, de sentir-se elles mateixes com autònomes i protagonistes de la pròpia vida, de pensar críticament i reflexivament per a escometre les tasques que ens requereixen i d’actuar de manera cooperativa amb els altres. Per això no podem obviar cap de les dimensions personals que ens configuren com a persones: el nostre cos, les nostres emocions i sentiments, la nostra ment pensant, la nostra necessitat de relacionar-nos i viure en societat i, en fi, el nostre viure en un món complex i altament globalitzat.
Per facilitar aquest tipus d’aprenentatge no és suficient que els continguts, la informació, les activitats i les habilitats necessàries per aprendre siguin importants, cal que la persona que es forma els percebi com a importants per a ella. Cal, doncs, afrontar nous reptes en el futur de la nostra acció educadora. Necessitam aprendre a navegar per la incertesa de la complexitat i entendre el funcionament de les necessitats educatives del nou segle, ens convé permetre afrontar l’inesperat amb curiositat i atorgar sentit a la difícil tasca de teixir aprenentatges per competències que abastin la multiplicitat i la transversalitat.
Encara tímidament, estam incorporant aquestes mirades noves perquè vivim en l’educació, com en tota la societat, una època canviant on els valors són ambivalents i no resulta fàcil enllestir els complexos avatars que ens ofereix la nostra acció educativa. No obstant això, és urgent adquirir competències reals i consolidades per ser agents educatius que fomentin el creixement personal i l’aprenentatge significatiu i sentir-nos capaços d’abordar amb eficàcia la coordinació i la facilitació d’equips de persones que assumeixin col.lectivament aquesta tasca.
Necessitam, al cap i a la fi, projectes inclusius que abastin també l’educació emocional, les actituds en els processos d’aprenentatge i el risc de treballar en equip de forma interdisciplinària en programes compartits, per anar introduint-nos en la formació per competències donant un major pes al saber fer i al saber ser i no només als continguts de vegades inconnexos. També necessitam una millor formació, més vivencial, per la pròpia gestió emocional, el treball en grup, i l’aprenentatge cooperatiu.
 |
| Nins fent focusing amb la mestra |
 |
| Formació de docents amb focusing |
ADAM, E. i d’altres
.Emociones y educación. Qué son y cómo
intervenir desde la
escuela. Barcelona: Graó, 2003.
ALEMANY, C. (Ed). Manual
práctico del Focusing de Gendlin. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2007.
AMODEO, J i
WENTWORT, K. Crecer en intimidad.
Bilbao: Desclée de Brouwer, 1999.
ANRNAIZ, P. i d’altres. Eines per a l’acció tutorial. Barcelona: CEAC, 1989.
ARNAIZ, P. Qui és qui. Les relacions humanes al grup
classe. Barcelona: Graó, 1988.
BACH, E. i DARDER,
P. Sedueix-te per seduir. Viure i educar
les emocions. Barcelona: Edicions 62, 2002.
BARCELÓ, T. Centrar-se en les persones. Un model
transformador d’intervenció socioeducativa. Pleniluni, Barcelona:
Pleniluni, 2000.
BARCELÓ, T. Crecer
en grupo. Una aproximación desde el enfoque centrado en la persona. Bilbao:
Desclée de Brouwer, 2003.
BARCELÓ, T. Entre Personas. Una mirada cuántica a
nuestras relaciones humanas. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2008.
CARPENA, A. Educació socioemocional a primària.
Barcelona: Eumo, 2001.
CAZENAVE, I. i BARBERO, R.Mª. Borrando la J de Jaula. Cómo mejorar el funcionamiento del aula. La
educación desde una perspectiva humanista. Bilbao: Desclée de Brouwer,
2011.
CHÍAS, M. i ZURITA,
J. EmocionArte con los niños: el arte de
acompañar a los niños en su emoción. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2010.
GENDLIN, E. Focusing. Proceso y técnica del enfoque
corporal. Bilbao: Mensajero, 1988
GREENBERG, L. Emociones: una guía interna. Bilbao:
Desclée de Brouwer, 2000.
LÓPEZ, L. Relajación en el aula. Recursos para la
educación emocional. Madrid: Wolters Kluwer, 2007.
LOPEZ, L. Focusing. Escolta el teu cos. Lleida:
Pagès editors, 2012.
PALOU, S. Sentir y crecer. El crecimiento emocional en
la infancia. Barcelona: Graó, 2004.
RENN, K. Tu cuerpo te dice quién puedes ser.
Focusing: el camino de la atención interior. Santander: Sal Terrae, 2008.
ROGERS, C. El proceso de convertirse en persona.
Buenos Aires: Paidós, 1972.
ROGERS, C. Libertad y creatividad en la educación. Buenos Aires: Paidós, 1980.
STAPER, M. i
VERLIEFDE, E. Focusing con niños. El arte
de comunicarse con los niños y adolescentes en el colegio y en casa. Bilbao:
Desclée de Brouwer, 2011.
TORO, J. Mª. Educar con “co-razón”. Bilbao: Desclée
de Brouwer, 2005.
VALLÈS, A. i
VALLÈS, C. Inteligencia emocional.
Aplicaciones educativas. Madrid: Eos, 2000.
YUS, R. Educación integral. Una educación holística
para el siglo XXI. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2001.
[1] Tomeu Barceló.
Mestre, llicenciat en filosofia, ha estat professor i cap d’estudis del CP Juníper Serra i de l’IES Sineu. Director de l’Institut de Formació Permanent “Ramon Serra”. Especialista en Dinàmica de Grups pel Center for Studies of the Person de Califòrnia, Focusing Oriented Psychoterapist, Focusing Trainer i Certifying Coordinator de Focusing pel The International Focusing Institute of New York. Coordinador Nacional del “Instituto Español de Focusing” (Madrid). Autor dels llibres Centrar-se en les persones, Crecer en Grupo, Entre Personas, i co-autor de Manual práctico del focusing de Gendlin. www.tomeubarcelo.es
Mestre, llicenciat en filosofia, ha estat professor i cap d’estudis del CP Juníper Serra i de l’IES Sineu. Director de l’Institut de Formació Permanent “Ramon Serra”. Especialista en Dinàmica de Grups pel Center for Studies of the Person de Califòrnia, Focusing Oriented Psychoterapist, Focusing Trainer i Certifying Coordinator de Focusing pel The International Focusing Institute of New York. Coordinador Nacional del “Instituto Español de Focusing” (Madrid). Autor dels llibres Centrar-se en les persones, Crecer en Grupo, Entre Personas, i co-autor de Manual práctico del focusing de Gendlin. www.tomeubarcelo.es
