Reconeixent fars visitats: un projecte de projectes

Maite Sbert Rosselló
CEIP ES PONT - Palma

La present història va succeir -i la vaig escriure- uns cursos abans de jubilar-me, concretament el 2004-2005, amb un grup de 4t de Primària. Ha emergit enguany, durant l'assessorament a un centre depenent d'aquest Centre del Professorat d'Inca. Una vegada revisada, consider -així m'ho han fet saber les mestres amb qui l'he compartida- que conserva la riquesa de totes les reflexions que va generar al grup classe i que poden servir per a totes aquelles persones que s'endinsen dins el gran oceà que constitueixen els projectes de treball.

Al mateix temps aquest article vol esser un homenatge a les nines i els nins que ho feren possible. Tots els grups amb qui he compartit la meva vida m'han deixat una petjada especial i m'han fet crèixer. Aquest, particularment inquiet, va generar un projecte de treball totalment inèdit, extraordinàriament ric, que ens va obligar a repensar tot un procés que anava més enllà de l'escola, jo diria que un procés de vida, perquè interrogar-se sobre el que feim és crear l'actitud d'interrogar-se sobre el que vivim, el que sentim, com som i com hem d'actuar. 

Al llarg de la meva vida escolar els projectes han constituït una mar de sorpreses, de moments plens d'incerteses, dubtes i satisfaccions. Fer un projecte sobre els projectes amb aquest grup d'alumnes va ser com recollir les xarxes plenes d'aprenentatges de molts anys, com si els interrogants que havien estat gestant des dels tres anys en què varen començar l'escola, emergissin de sobte, cristal·litzats en la veu de Dani: “Tota la vida fent projectes, però em pregunto què és realment un projecte, un experiment pot ser un projecte? Per a què ens serveixen els projectes? Crec que podríem fer un projecte sobre els projectes.”

La reconstrucció de la història.
Aquesta història va ser tan sols una parada en el viatge d'aquests alumnes que, amb diferents guies, ja havien fet diverses travessies. A mi em va tocar recapitular el quadern de bitàcola dels viatges anteriors, acompanyant-los per concretar, compartir i reunir individualitats, per deixar-los anar cap al pròxim port i, en la mesura que fós possible, amb una mica més d'experiència.

Quan vaig fer extensiva a tota la classe la proposta de Dani es va produir una situació inicial de sorpresa, però de seguida un gran nombre d'alumnes s' hi afegiren. Començaren a fer preguntes i a generar immediatament respostes. Un alumne protestà: “Però és que jo volia fer el projecte dels animals ... Bé, ja ho faré a casa”. I es va posar  de manifest la convivència entre les decisions del grup i les individuals, allò que aprenem a fer junts a l'escola.
(Annex 1)

Moments a destacar durant la travessia: aprenents d'investigadors.
Cada aspecte de l'organització del projecte va generar moments importants i entranyables, per les variades perspectives que es posen de manifest en qualsevol situació que s'aborda i per la possibilitat de qüestionar la realitat basada en versions estables i objectives. Així va ser com els aprenents iniciàrem la ruta.

Així doncs, què és un projecte?:   Posar en marxa els mecanismes d'explicitació de les pròpies concepcions va ser un repte emocionant, perquè va suposar recuperar la memòria des que es varen constituir com a grup escolar-des dels tres anys fins als nou-, des que la fantasia i la realitat era el mateix, des que hi havia respostes a tot i per a tot.

“Un projecte té molta relació amb totes les coses que fem a la vida, ho vam decidir entre tots, té una pregunta clau, gairebé sempre té relació amb les coses que passen al món, amb els humans, la ciència, el coneixement propi, la naturalesa i també amb els projectes que hem fet abans.”
“Ens ajuda a resoldre dubtes, a clarificar les nostres idees i a independitzar-nos, en el sentit de tenir projectes per al futur sense que ningú no ens digui com ho hem de construir.”
(Annex 2)

I el punt de partida?:   Es va fer necessari concretar i distingir diferents categories de preguntes, no totes tenien el mateix valor, algunes responien a la descripció de la realitat, altres ens submergien en el mar del coneixement, de les relacions entre els diferents sabers, ens impulsaven cap a noves preguntes i és així com “una pregunta clau és la que diu què és en realitat el projecte, no pot contestar-se immediatament, és la que té més informació per respondre, la més complexa i la més difícil.” (annexos 3 i 4)

Una alumna plantejà el paral·lelisme entre els projectes i les tesis doctorals: un familiar seu l'estava preparant i en una conversa que tots dos manteniren sobre el tema va adonar-se de la similitud del que estava fent el seu oncle i el treball per projectes. (annex 5)

El diàleg ens portà a la connexió amb la investigació científica i a una qüestió important: “Nosaltres en general investiguem sobre qüestions noves per a nosaltres, però que ja han estat tractades abans i potser el que ens cal fer és afinar les preguntes cap a camps més inexplorats.”

La consciència sobre el recorregut, sobre els moments importants d'un projecte per a cadascú de nosaltres,  va deixar patent en molts moments les decisions preses, els "sís" i els "nos" raonats, recordats. “Potser som aprenents d'investigadors de la mateixa manera en què no som artistes però aprenem i practiquem l'art. Ens hem fet més conscients de qui som i de l'amplitud de tot allò que ignorem.”
(annex 6)
Crec que, en definitiva, en el cas que ens ocupa el punt de partida era l'anàlisi, la revisió i la concreció, per part d'aquests alumnes, de la coherència  d'una decissió pedagògica a nivell de centre: “Per què ens serveixen els projectes de treball?”
(annex 7)

Avenços i canvis en els projectes: Ens vàrem veure obligats a distingir entre els canvis dins d'un mateix projecte i els canvis al llarg dels projectes realitzats al llarg de la vida escolar.
Això va  representar fer memòria, comparar, extraure semblances i diferències i veure els canvis com una constant. També va ser molt significatiu tot allò que no queda reflectit, com les relacions vinculades a la quotidianitat i als canvis personals:
“El projecte de les serps va començar a canviar quan teníem la pregunta clau perquè ens va ajudar a centrar-lo. Al principi estàvem més desconcertats. La dificultat no és que un projecte no evolucioni, el difícil és que evolucioni bé.” “Nosaltres ara fem preguntes més elaborades i més interessants.”
“Aquest projecte és molt estrany, és un projecte que tracta dels projectes.”
(annexos 8, 9 i 10)

Els projectes com a font d'aprenentatge: Ens va permetre anar més enllà dels límits de les matèries, és el nexe que respon al fil conductor el que dóna sentit al que ens hem plantejat aprendre, el que és nuclear per al projecte educatiu del centre i que es relaciona amb la realitat del present.
En aquest sentit, analitzar els propis projectes anteriors o els que han fet altres persones, pens que ens va ajudar a desenvolupar el pensament crític, a plantejar alternatives, a repensar el passat per millorar el present.

“Un projecte ens serveix per buscar informació, per ser més organitzats, per aprendre coses noves, per dialogar, per aprendre més coses del que ens envolta, per inventar, per descobrir, per donar moltes raons, argumentar, per saber modificar ...”
(annexos  11, 12, 13 i 14)

Com hem conformat noves maneres de projectar-nos al món: El que compartirem són aprenentatges que ens serveixen per comprendre millor el món en què vivim. Són coses senzilles, gens espectaculars, però que quan les compartim ens ajuden a entendre el que ens envolta i a relacionar-nos millor amb nosaltres mateixos i amb els altres. Tresors intangibles que, tot i que no quedin enregistrats totalment en la memòria individual, deixen en nosaltres alguna cosa imperceptible que fa que mirem el món de manera diferent i que ens contagiem d'il·lusió per allò que fem i per com ho fem.
Per això, i com a un acte de generositat, al final de cada projecte compartim amb els altres el que aprenem i com ho hem après, qui ens ha ajudat a avançar.
(annexos 15, 16 i 17)

Durant el procés feim contínues referències a aquesta consciència de progrès personal. Al final, ho concretam amb la pregunta Què he après de mi mateixa i dels altres mentre feia aquest projecte?
“He après que si m'esforço una mica puc fer moltes coses; que m'agraden més els projectes del que m' imaginava” “He après que el meu esforç serveix per a mi i per als altres”  “He après a tenir paciència, que les coses més insignificants també són importants .”
“Aquest projecte és especial perquè estudiem de veritat la feina que fem i la feina que han fet altres en els seus projectes.”
“Anem canviant la nostra manera de pensar sobre els projectes a mesura que creixem i ens fem grans.”
(annexos 18 i 19)

Bussejos inacabats.
Com succeeix en tot projecte, aquest va ser tan sols un far més en la travessia. Quedaren mil i una rutes per explorar, per descobrir, per assaborir amb més intensitat. Poder recrear-nos en els projectes dels cursos anteriors va ser altament gratificant per a tots però va tenir un cert regust de capbussada massa ràpida, igual que va passar en tractar el concepte de progrés en els recorreguts individuals. També sentírem no poder entretenir-nos més per aprofundir en la informació que hi ha a internet sobre projectes fets en altres escoles ... I tantes altres possibilitats!

Perquè com diu José Agustín Goytisolo a L'atzar i la necessitat:

En escollir camí en una cruïlla
i en avançar per ell
queden enrere els altres mil projectes
possibles des del punt de partida.


BIBLIOGRAFIA
HERNÁNDEZ, F., y VENTURA, M. La organización del currículum por proyectos de trabajo. Barcelona: Graó-ICE, 1992.
MASES, M.  “El grup-classe com a generador de coneixement”. Perspectiva escolar, 195, pàg 62-67, 1995.
MEIRIEU, P. Aprender, sí. Pero ¿Cómo? Barcelona: Octaedro, 1987.
MEIRIEU, P.“El deseo de aprender”. Cuadernos de pedaogía 373, 2007.
MORIN, E. La mente bien ordenada. Barcelona: Seix Barral. 2000.
POMAR,I. y SBERT,M. “Projectes de treball: conèixer i conèixer-se”. Escola catalana, 450, pp. 29-33. 2008
POMAR, M. El diálogo y la construcción compartida del saber. Barcelona: Octaedro, 2001.