TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
IES PORTOCRISTO
Nivell: 1r batxillerat
Optativa
TIC de Ciències i Lletres
Activitat:
Exposició, intercanvi, investigació i posada en comú d’activitats
relacionades amb el tractament de la informació
Sessions:
9
Grup:
17 alumnes de dos grups de batxillerat diferent: ciències i
lletres.
Àrees:
Informàtica, català, castellà, matemàtiques, filosofia, història,
política
TASQUES:
- En Juli Cèsar, emperador romà enviava els seus missatges codificats, perquè en cas que l’interceptés l’enemic no pogués saber què deia. Podries dir per què feia això i quina utilitat o transcendència té avui en dia? En què consistia el que feia?
- Què és un sistema de numeració? Com funciona? Tipus? I un sistema de codificació?
- Tinc un missatge i el vull transmetre a un receptor. Com ho faig si:
a)Se
m’ha espatllat el telèfon, el sistema de navegació i estic enmig
de la mar i el receptor està a Terra.
b)
Sols funcionen els ordinadors i estic a l’altre cap de món on
parlen un llenguatge diferent al meu
- Donar fotocòpies d’exercicis i codi ASCII. Explicar entre tots la definició de bit i byte. Equivalències. Traduir a codi ASCII un missatge en llenguatge humà de lletres i números..
- Solucionar dubtes que hagi pogut haver-hi amb els exercicis fent sortir a la pissarra alumnes que hagin fet l’exercici i fent-los explicar com ho han fet i solucionant el dubte dels altres companys.
- He de fer un pagament electrònic. Les codificacions vistes a classe em garanteixen seguretat?
- Mètodes d’encriptació i codificació. Explicar què és i quins són els més bàsics. Avantatges i inconvenients de cadascun.
OBJECTIUS
GENERALS DE L’ASSIGNATURA OPTATIVA TIC A BATXILLER:
1. Conèixer la
incidència de les tecnologies de la informació en la nostra
societat, la seva evolució i el seu futur.
2. Desenvolupar en
l’alumnat una actitud positiva envers el medi informàtic a través
de l’adquisició de determinades destreses que els capacitin per a
una futura autoformació.
3.
Utilitzar correctament els conceptes i la terminologia, en llengua
catalana, del món de la informàtica.
4.
Entendre i usar correctament els elements bàsics d’interacció amb
l’ordinador a través del sistema operatiu. Instal·lar i
configurar maquinari i programari bàsic d’un sistema informàtic.
5. Conèixer el
funcionament bàsic de les xarxes, explotar i configurar els recursos
que ens ofereixen i capacitar l’alumne per elaborar i compartir
informació generada per ell mateix.
6. Aprendre a
capturar i combinar informació textual, numèrica i multimèdia fent
ús del maquinari i programari adequat, i ser capaç d’explotar-ne
qualsevol amb l’ajut de la seva documentació.
7.Conèixer
i utilitzar correctament un programari per resoldre problemes de
tipus numèric, matemàtic i científic.
8. Entendre els
conceptes bàsics del disseny de les bases de dades relacionals i
capacitar l’alumne, perquè les pugui mantenir i explotar.
9.
Identificar les dades rellevants de l’enunciat d’un problema
senzill i definir el seu algorisme i codificar-lo amb un llenguatge
de programació d’alt nivell.
Els
objectius treballats en aquest tema o unitat didàctica són 1,3,6,7
Tenint
en compte les 8 competències bàsiques generals :
1)
Competència
en comunicació lingüística
2)
Competència
matemàtica
3)
Competència
en el coneixement i la interacció amb el món físic
4)
Tractament
de la informació i competència digital
5)
Competència
social i ciutadana
6)
Competència
cultural i artística
7)
Competència
per aprendre a aprendre
8)
Autonomia
i iniciativa personal
Contribució
de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques
El
tractament específic de les tecnologies de la informació i la
comunicació s‟integra en aquesta matèria de manera principal, és
per això que contribueix de manera plena a la competència referida
al tractament
de la informació i competència digital,
imprescindible per adaptar-se a un món canviant, empès pel flux
constant d'informació que es genera i transmet mitjançant unes
tecnologies de la informació cada vegada més potents i
omnipresents. La matèria no només planteja un coneixement
instrumental i tècnic, sinó tota la reflexió necessària sobre el
marc social i cultural que la informàtica ha modificat des de la
seva irrupció a finals del segle XX.
A
més, contribueix a l'adquisició de la competència
en el coneixement i la interacció amb el món físic mitjançant
el coneixement de l'entorn informàtic i a través del l'adquisició
de destreses tècniques per interactuar amb aquest en el
desenvolupament de diversos processos i activitats.
La
contribució a l'autonomia
i iniciativa personal es
desenvoluparà mitjançant una metodologia activa que, com en altres
àmbits de l'educació tecnològica, empri processos projectuals que
permetin, tant com sigui possible, la necessària aportació
personal. La contribució a la competència
per aprendre a aprendre es
materialitza amb l'ús d'estratègies de resolució de problemes on,
després d'adquirir els coneixements necessaris, és imprescindible
una tasca de significació d'aquests per abordar un projecte.
L’adquisició de la competència
social i ciutadana es
construeix tant a partir de les possibilitats de projectes
d'aplicació que permetin adquirir destreses socials bàsiques des de
la interacció i presa de decisions de l'alumnat, com des de la
reflexió imprescindible sobre les responsabilitats ciutadanes
adquirides en l'ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació com a fonts de comprensió i transformació de l'entorn
social.
La
contribució a la competència
en comunicació lingüística es
realitza mitjançant l'adquisició de vocabulari específic en els
processos de recerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació
d'informació, i en totes les activitats que proposen com a finalitat
la publicació i difusió de continguts.
Bloc
1. Escoltar, parlar i conversar
- Interès per expressar-se oralment amb pronunciació i entonació adequades, respectant l'ordre espacial, cronològic i lògic del discurs i utilitzant elements lingüístics i no lingüístics en les produccions orals.
- Actitud de cooperació i respecte en situacions d'aprenentatge compartit per recollir i intercanviar informació, resoldre conflictes, planificar accions conjuntes, participant, fent aportacions i respectant les sensacions, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres.
- Utilització d’estratègies que facilitin la comprensió dels missatges orals i que potenciïn la seva expressivitat.
- Escolta i exposició dels seus propis textos, elaborats primer a partir de les seves idees, després ampliat en petit grup i finalment exposat i argumentat davant tots els companys.
Bloc
2. Llegir i escriure
- Lectura expressiva en veu alta, amb pronunciació, ritme i entonació adequats.
- Identificació dels elements característics d'un esquema i desenvolupament d'idees.
Bloc
3. Educació literària
- Audició i lectura de vídeos i informació relacionada amb la unitat a treballar i amb els coneixements propis del nivell de batxillerat.
- Audició, comprensió i memorització d'informació aportada pels companys i posada en comú.
- Recreació i producció de les seves pròpies definicions,explicacions i aclariments als dubtes i exercicis proposats
Bloc
4. Coneixement de la llengua
- Redacció i expressió clara dels arguments importants i les conclusions de cada petit grup.
COMPETÈNCIES
QUE ES TREBALLEN
- OBJECTIUSCB1. Conèixer la incidència de les tecnologies de la informació en la nostra societat, la seva evolució i el seu futur.4,5, 7,8
- 3. Utilitzar correctament els conceptes i la terminologia, en llengua catalana, del món de la informàtica.
1,3,5, 8- 6. Aprendre a capturar i combinar informació textual, numèrica i multimèdia fent ús del maquinari i programari adequat, i ser capaç d’explotar-ne amb l’ajut de la seva documentació.
1,2,4,5,87.Conèixer i utilitzar correctament un programari per resoldre problemes de tipus numèric, matemàtic i científic.1,2,3,4,5,8
CRITERIS
D'AVALUACIÓ
- S'expressa oralment, amb pronunciació correcta i utilitzant un vocabulari adequat.
- Redacta i escriu els seus propis arguments i idees amb un ordre i argumentació correctes.
- Interpreta bé la informació dels exercicis proposats pel professor i també les idees de la resta de companys.
- És capaç de respectar el torn de paraula i aportar i fer crítica activa amb raonaments vàlids de les aportacions dels companys
- És capaç de reproduir i redactar de forma correcta exercicis amb contingut semblant als tractats a classe a l'examen.
- És capaç de redactar els seus propis apunts, esquemes i conclusions a partir del que s'exposa a classe i també amb el resum i esquema aportats per el professor en cada sessió.
Observació:
Les tasques desenvolupades
sempre segueixen el mateix ordre. El proposo un desafiament o
exercici que ells han de pensar individualment durant cinc minuts i
anotar les idees que se'ls vagi ocorrent al seu quadern. A
continuació les posen en comú en petits grups de 3 o 4 persones
durant uns 12 minuts. Entre ells anomenen un portaveu que serà el
que exposi les conclusions del grup. Tots els membres del grup se les
han d'apuntar al seu quadern. Finalment, el temps restant les exposen
en veu alta a la resta del grup i jo mentre en faig un esquema a la
pissarra. En acabar o mentre es van posant en comú totes les
aportacions dels grups, anam ampliant el coneixements i aclarint els
dubtes que van sortint.
TASCA
1; Dilluns 29 d'octubre de 2012
En
Juli Cèsar, emperador romà, enviava els seus missatges codificats,
perquè en cas que l'interceptàs l'enemic, aquest no els pogués
desxifrar i saber què deia. Podries dir per què feia això? Quina
utilitat o transcendència té avui dia? En què consistia el que
feia?
Solució:
entre tots els membres del grup varen sortir
els següents continguts:
Dades
o caràcters: ----> Codificades ----> Perquè només els
entengui el destinatari
---->Sistemes de numeració: Binari, Morse,
Alfabet codificat, Asci
I
van arribar a la conclusió entre tots que el tema que
desenvoluparíem seria qualque cosa relacionada amb Sistemes de
numeració i codificació
TASCA
2; Dimarts 30 d'octubre de 2012
Avui
els deixo deu minuts perquè cerquin i recopilin informació en
petit grup de dues persones a l'ordinador sobre:
-Com
funciona els sistemes de numeració de Juli Cèsar?
-Quins
altres sistemes de numeració coneixes i quines s'utilitzen avui dia?
-Codificacions
que utilitzam i per què?
Solució:
Aquesta
informació cercada en petit grup durant quinze minuts l'han posada
en comú amb un altre petit grup. Se l'han intercanviada. (Jo, mentre
fan l'intercanvi aprofito per apuntar-me qui està aportant idees,
qui les debat o qüestiona, qui lidera, qui em demana alguna cosa que
no acaben d'entendre de l'enunciat...) Després la posen en comú amb
tot el grup i jo torno a anotar a la pissarra el que va sortint. De
forma sorprenent surten algunes definicions aportades per ells. Els
recordo que no poden dir res que no entenguin i tampoc no poden dir
res que hagin copiat literalment d'Internet sense interpretar-ho amb
les seves paraules i fer-ne un resum.
Conclusions:
-Sistema
de numeració: -->Què és i com funciona. Tipus existents. Quin
utilitzam nosaltres
Altres sistemes de
numeració que els sona o que han trobat i el seu
funcionament.
-Llistat
de sistemes de numeració:
--->Romà
(No és posicional. Què vol dir?)
--->Egipci,
Grec, Maia
--->
Binari: 0 , 1 Què és un bit? I un Megabit, MegaByte... Canvis
d'unitats de bits.
--->Octal.
Per què es diu així? Quina relació té amb el binari?
--->
Hexadecimal (Sistema funcional alfanumèric. Què vol dir? Relació
amb els ja vists.
--->Decimal
(Sistema posicional, perquè el valor dependrà de la posició que
ocupa el nombre.
És
en base10. I els anteriors quina base eren? Per què?
-Sistemes de
codificació: Ascii, Morse, alfabètic
TASCA
3; Dimecres 30 d'octubre de 2012
Tenc
un missatge i el vull transmetre a un receptor. Com ho faig si :
a)
Se m'ha espatllat el sistema de navegació marítima, el telèfon i
estic enmig de la mar i el receptor està a terra.
b)
Sols funcionen els ordinadors i estic a l'altre cap de món on parlen
un llenguatge diferent al meu.
Solució:
entre alguns membres del grup varen començar
a sortir queixes i enrenous de la manera que estàvem treballant. Que
si jo no els ensenyava res. Que si tot ho havien de cercar ells. Que
jo els plantejava coses estúpides que no estaven al temari. Que la
Conselleria me estava pagant per una feina que podrien fer qualsevol
d'ells. Que els desconcertava molt perquè no tenien els punts de la
unitat a desenvolupar ni l'esquema del tema. Que anaven a ulls
clucs....
La
meva resposta va ésser:
1a.
Estava esperant quantes sessions aguantarien sense qüestionar-me la
manera de treballar.
2a.
Que portava set anys de professora a set centres diferents duent a
terme aquest tipus de metodologia que havia pres durant aquest set
darrers anys a cursos que la Conselleria havia desenvolupat per a
professors en el seu temps lliure i que sols un 10% dels docents ho
havien aprofitat.
3a.
No estava fent res que no estigués aprovat per la Conselleria al seu
decret de currículum de primer de batxiller a l'assignatura de TIC i
que era l'única manera de treballar dels 8 competències que
s'havien establert a la nova llei aprovada ja feia cinc anys. A la
qual cosa un d'ells em va dir que no sabien què era una competència.
4a.
Jo els vaig proposar que per al proper dia cercassin a la pàgina web
de la weib el currículum corresponent amb les competències i que
identificassin el que estava fent si s'ajustava o no als objectius i
temari proposats per a la matèria.
Afortunadament
alguns altres alumnes van contestar al company que m'havia desafiat
dient-li que seria ella en tot cas que no estava aprenent res, i que
no generalitzés. Ella va dir que es pensava que tots hi estaven
d'acord i un d'ells va dir que a ell no li havien demanat la seva
opinió.
Així
i tot vàrem continuar amb la tasca proposada:
En
el cas 1 si funcionava la ràdio i sabíem Morse, podíem enviar un
SOS o bé que si l'ordinador funciona i el motor també i tenim
Internet no hi ha problema (aquesta darrera va ser una solució
frustrada d'un alumne)
En
el cas 2: Tenim paraules expressades en el nostre llenguatge en
caràcter estàndard, llavors les passam a codi ASCCI (decimal) i
d'aquest a Binari, així l'ordinador les entén i el que ho rep
també.
D'aquí
van sortir tasques mecàniques de passar un número decimal a binari,
de binari a decimal. Així que els vaig deixar uns exercicis i que
cercassin a Internet com funcionava i que ho duguessin fet que
sortiria qualcú a la pissarra i ho explicaria.
TASCA
4; Dijous 1 de novembre era festa. Així que aquesta tasca la vam fer
dilluns 5 de novembre.
Aquest
dia els vaig projectar a la pissarra digital la pàgina web de la
weib, ja que cap d'ells l'havia trobada. Els vaig mostrar tots els
objectius de la matèria i els que estàvem treballant en aquell
moment. També, aprofitant l'ocasió els vaig mostrar quines planes
webs visitar, ja que l'alumne desafiant del darrer dia m'havia acusat
que jo els feia cercar a la wikipèdia la informació i que no
entenien res. Jo li vaig contestar que només els feia cercar a
Internet i no a la wikipèdia, i que fent primer de batxiller ja
havien de començar a tenir un esperit crític de quines pàgines
visitar i quina informació era fiable i quina no. Els vaig mostrar
pàgines web amb continguts més extensos del que nosaltres
treballaríem, però desenvolupats per professors i estudiants de
diferents universitats d'Espanya. També vaig aprofitar per
ensenyar-los una que estava en anglès en què el seu contingut era
molt clar i duia vídeos explicatius i que si volien fer una carrera,
sobretot de ciències, ja es podien posar les piles amb l'anglès ja
que trobarien molta informació i els millors articles en aquesta
llengua.
TASCA
5; Dimarts 6 de novembre de 2012
Aquest
dia els he portat un article del diari “El país” corresponent a
la publicació de dissabte 26 de març de 2011 amb un article titulat
” Una de espías y piratas informáticos” d'una cara de full de
durada aproximadament. N'he duit cinc còpies, una per cada petit
grup i la tasca que han de fer és la següent:
- Llegir l'article, subratllar les paraules que no entenguin i fer-ne un resum amb les seves pròpies paraules.
- Relacionar-ho amb el món exterior. Que vegin que és un article real. Què fan quan llegeixen un article de premsa. Quin era l'objectiu d'aquell article?
- Amb quines matèries ho relacionaries i per què?
- Què te a veure l'article amb el que estam estudiant?
- Creus que la manera en què estam treballant és una pèrdua de temps?
Les
respostes van ser molt diverses però orientades totes cap el mateix
tema. Varen anomenar un portaveu per grup.
Sorprenent
va ser quan les úniques paraules que no van entendre van ser
“reticente”,” homólogo” i “refutaciones”. És a dir, res
relacionat amb la matèria d'informàtica.
Varen
observar que aprofitaven per anunciar una col·lecció de llibres de
matemàtiques i també que la manera de presentar-los enganxava
bastant, perquè es parlava de política, d'estratègies, de
filtracions d'informació.
Les
matèries sens dubte van ser: català i castellà perquè ho van
relacionar amb el comentari de text que hi fan, política i economia,
història i sobretot informàtica perquè es parlava de codificacions
i encriptacions,codis...
És
a dir, que es van quedar més relaxats.
TASCA
6; Dimecres 7 de novembre
Els
alumnes surten a la pissarra i fan els exercicis de transformació de
decimal a binari i a l'enrevés i ho expliquen als seus companys.
També resolen els dubtes que tenen els seus companys. Expliquen
també ells el canvis a altres bases. Els dono una fotocòpia de les
taules del codi Asci els demano que codifiquin un missatge i després
en descodifiquin un altre dins classe. Tasques a l'Annex1
D'aquesta
manera surten dubtes relacionats amb exercicis mecànics però els
resolen i ja està.
TASCA
7; Dijous 8 de novembre
Els
demano si tenen qualque dubte del que hem vist fins ara? I com que no
surt res, els proposo el següent exercici. He de fer un pagament
electrònic per Internet. Creis que les codificacions vistes a classe
em garanteixen seguretat?
Solució:
Els deixo 5 minuts tots sols, després 10 en petit grup, després ho
posen en comú i jo vaig fent l'esquema a la pissarra. Surten temes
de l'estil:
--->Els
sistemes de codificació garanteixen seguretat però pot haver-hi
hackers. Els demano i què és un hacker, com el definiries?
--->No
garanteixen seguretat perquè són sistemes de codificació
utilitzats i coneguts arreu del món i que es pot descodificar
fàcilment.
---> Si amb
dues classes hem après a codificar, es requeriria altres sistemes
més complexos.
Llavors surt el
següent esquema:
Dades
emissor--> Encriptar (algoritme) -->Enviar missatge a
destinatari--->Desencripta destinatari
L'emissor
i el destinatari ha de conèixer entre ells la clau.
Tasca
proposada:
“Cercar a casa
mètodes d'encriptació i desencriptació, classificar-los i mirar
avantatges i inconvenients.
Els
deixo els 5 minuts restants de classe perquè cerquin informació i
els deu minuts primers de la següent sessió.
TASCA
8; Dilluns 12 de novembre
La
posada en comú és molt enriquidora. Entre ells ja comencen a
definir els conceptes i posar exemples. Així que la classe d'aquest
dia és impressionant perquè s'ha arribat a fer el següent:
-Criptografia:
--Definició
--Tipus: --> Simètrica i asimètrica i algunes altres
que convé saber que hi són però que no cal que memoritzin de
moment.
-Mètodes
d'encriptació: --Juli Cèsar (de criptografia simètrica perquè
desplaça tres posicions a la dreta cada lletra de l'abecedari), De
Vigènere (Garanteix seguretat a xarxes sense fils)
-Desencriptació:
Definició. Garanteix que un missatge s'ha rebut correctament.
TASCA 9;
Dimarts 13 de novembre
Examen.
Acordat a la sessió 6. Annex2.
ANNEX1
QÜESTIÓ
1:
En
Mark (Sydney, Australia) i en Hans (Berlin, Alemanya) es comuniquen
sovint a través d’internet mitjançant el xat.
Han de connectar-se a la vegada per xatejar.
Per trobar una hora per poder xatejar,
en Mark va cercar un mapa horari mundial i va arribar a la següent
conclusió:
Quan
són les 19:00 a Sydney, quina hora és a Berlin?
- Les 22:00 h
- Les 10:00 h
- Les 12:00 h
- Les 21:00 h
QÜESTIÓ
2:
En
Mark i en Hans no poden xatejar entre les 09:00 h i les 16:30 h, de
les seves respectives hores locals, perquè van a l’escola. Tampoc
no poden des de les 23:00 h fins a les 07:00 perquè dormen. Quina de
les hores següents podran xatejar
els dos amics?
- Sydney 22:00 h; Berlin 08:00 h
- Sydney 08:00 h; Berlin 19:00 h
- Sydney 07:00 h; Berlin 22:00h
- Sydney 17:00 h ; Berlin 07:00 h
QÜESTIÓ
3:
Per
enviar missatges sense que els puguin entendre, un grup d’amics
decideix inventar una clau que consisteix en assignar a cada lletra
de la “a” a la “z” un nombre de l’1 al 26 en l’ordre
alfabètic(sense comptar la ç). A continuació a cada nombre li
apliquen el polinomi P(x) = x + 3 i s’obté la lletra que
s’utilitzarà. Si el nombre és major que 26, es realitza la
divisió entera entre 26 i utilitzen el residu per assignar la
lletra.
Per
exemple:
La
paraula S
U M A
quedarà codificada com: V
X P D
S
= 19, P(19) = 19 + 3 = 22 que correspon a V
U
= 21, P(21) = 21 + 3 =24 que correspon a la X
M
= 13, P(13) = 13 + 3 = 16 que correspon a la P
A
= 1, P(1) = 1 + 3 = 4 que correspon a la D
Amb
aquest sistema intenta traduir el següent missatge: “ QUEDAM AL
CINEMA A LES VUIT”
Amb
aquest mateix sistema intenta desxifrar aquest missatge: H Q K R U D
E R Q D K D V D F D E D W O D S U R Y D
ANNEX2
Tema
: UD3 Grup: 1rBatx A B
Data:
20 novembre de 2012
Nom
i llinatges:
|
Observació:
Per contestar cada pregunta, posa el número de la pregunta i a
continuació la teva resposta. No l'has de tornar a copiar
l'enunciat.
(2p)
1. Sistemes de numeració.
a)
Breu definició de “sistemes de numeració”.
b)
Posa un exemple i explica el seu funcionament.
(1,5p)
2. Mesura informàtica
a) Descriu byte, kilobyte, Megabyte.
b) Quants d'arxius de 1Mb caben dins una unitat de 2Gb?
c) Quants arxius de 500Mb es poden guardar a una unitat de 80Gb?
(1,5p)
3. Codificació.
a) Suposa
que has d'enviar un número de manera que l'entengui l'ordinador,
quin llenguatge
empraries?
Raona la resposta.
b) Quina
codificació li correspondria al número decimal 2345?
(2p)
4. Codificació.
a) Conexies
qualque sistema alfanumèric que s'hagi explicat a classe? Quin és
el seu nom?
b) Explica
breument el seu funcionament.
c) Quina
codificació li correspondria en aquest sistema al número binari
100101?
(1p)
5. Descodificació.
Per
enviar missatges sense que els puguin entendre, un grup d’amics
decideix inventar una clau que consisteix en assignar a cada lletra
de la “a” a la “z” un nombre de l’1 al 26 en l’ordre
alfabètic(sense comptar la ç). A continuació a cada nombre li
apliquen el polinomi P(x) = x + 3 i s’obté la lletra que
s’utilitzarà. Si el nombre és major que 26, es realitza la
divisió entera entre 26 i utilitzen el residu per assignar la
lletra.
Per
exemple:
La
paraula S U M A quedarà codificada com: V X P D
S
= 19, P(19) = 19 + 3 = 22 que correspon a V
U
= 21, P(21) = 21 + 3 =24que correspon a la X
M
= 13, P(13) = 13 + 3 = 16 que correspon a la P
A
= 1, P(1) = 1 + 3 = 4 que correspon a la D
Amb
aquest mateix sistema intenta desxifrar aquest missatge justificant
la resposta amb els càlculs que en fas al costat.
H
Q K R U D E R Q D K D V D F D E D W O D S U R Y D
(2p)
6. Criptografia. Tipus
a) Definineix
amb les teves paraules què entens per criptografia.
b) Explica
amb les teves paraules quin tipus de criptografia hi ha i amb què
consisteix cadascuna?
Avaluació
1.
Descripció de l'avaluació. En què va consistir.
Quant
a l'avaluació diària, valorava la seva capacitat per entendre el
problema plantejat. De manera que mirava els ítems següents:
-
Si anotaven coses o no al seu quadern i què anotaven. Si feien
preguntes. (Això durant els 5 minuts primers de forma individual)
-
Posada en comú en petits grups de 3 o 4 persones. (Això durant els
10 minuts següents). Mirava si intercanviaven idees entre ells, si
anotaven coses al seu quadern. Qui predominava més a les converses
entre ells. Si n'hi havia que sols es limitaven a anotar el que deien
els altres i ells no aportaven res. Si sabien què havien de fer
(pregunta molt repetida per 3 alumnes en concret)
-
Posada en comú en gran grup. Per cada grup nomenaven un portaveu i
exposaven les idees a les quals havien arribat el grup petit. La
resta dels alumnes, havia d'anotar al quadern i jo mentre en feia un
esquema a la pissarra.
Alguns
es frustraven perquè deien que no aprenien res. Que jo no els
ensenyava res i que tot ho havien d'aportar ells.
En
ocasions els deixava 10 minuts per cercar informació a Internet que
havien de resumir i explicar amb les seves pròpies paraules. Alguns
copiaven directament sense pensar i les deien tal qual.
2.
Què et fa pensar que va funcionar? Què vas notar? Evidències.
Vaig
observar que alumnes que no havien obert mai la boca ni tan sols per
queixar-se, ara, exposaven les seves idees encara que en el petit
grup però fins i tot qualque vegada eren el portaveu del grup.
-
Els exercicis que havien de resoldre a casa els havien de fer ells a
la pissarra i explicar com ho havien fet i també respondre i
resoldre les preguntes dels companys.
-
Molt dinamisme tant per part dels alumnes que ja ho eren com per part
dels que no havien dit res mai.
-
Eren capaços d'explicar amb les seves pròpies paraules senzilles,
defincions complexes.
-
Fins i tot temps després quan van canviar a un tema més teòric em
van comentar que així era molt avorrit. Fins i tot ara, quan ja han
passat dos mesos d'ençà que vaig fer aquesta unitat didàctica els
vaig comentar si serien capaços de recordar o fins i tot si podrien
donar la definició del que era la criptografia o qualque cosa
relacionada; a la qual cosa alguns d'ells em van mirar mig rient i
assentint amb el cap i moltes coses més.
3.
Arguments. Per què creus que va funcionar. Alguna cosa que tu vas
veure.
La
prova escrita era una reproducció d'exercicis molt semblants a
classe, tal i com es pot veure a l'ANNEX2 de la pàgina número 9.
Els
alumnes que van venir cada dia a classe i van participar cada dia es
van poder lluir a l'examen. A més el seu quadern hi podies trobar
tot el que s'havia comentat, dit i explicat (alumnes amb un nivell
quasi de reflexió)
Altres
alumnes amb notes entre 5 i 7 tenien al seu quadern la informació de
forma molt esquemàtica i la prova reflectia la seva baixa
participació a classe (aquests alumnes estaven a un nivell
connectiu, ja que eren capaços no sols d'entre el que s'estava fent
sinó també relacionar-ho amb altres matèries i activitats del món
extern)
La
resta d'alumnes van treure notes inferiors a 5 (uns quatre alumnes)
va ser a causa de la seva baixa participació i perquè a l'examen
sols cercaven exercicis a nivell reproductiu (alumnes que sols son
capaços de fer exercicis mecànics sense haver de pensar, sols
entendre el procés)
Què
hem extret? Què ha sortit?
Els
alumnes bons són capaços d'adaptar-se i fins i tot millorar el seu
pensament i la seva manera de comunicar les seves idees, fins i tot
els ajuda a ser una mica menys introvertits i a no tenir por de
comunicar les seves idees de forma clara amb arguments basats en
coneixements extrets de fonts sòlides.
Altres
alumnes entre 5 i 7 sobresurten i destaquen més, ja que aquesta
manera de treballar et permet millor afinar la nota que els
correspon.
I
per descomptat els alumnes mandrosos, que no van de res, també tenen
la nota que es mereixen i no t'equivoques gaire.
Així
i tot he de dir que la nota que va treure cada alumne era la que jo
ja m'esperava i la que havien tret més o manco fins al moment. No hi
ha hagut sorpreses quan a notes. Però sí quan a intervencions,
idees, participació, queixes. I òbviament, l'alumne que s'ha
queixat és perquè no trobava exercicis mecànics que pogués
reproduir tal qual a l'examen i se sentia nerviós.
He
de comentar que aquesta assignatura s'imparteix de dilluns a dijous
en sessions de 55 minuts dins una aula amb 18 ordinadors de
sobretaula, projector i pissarra tradicional. També hi ha connexió
a Internet.
Conclusió:
M'ha
agradat molt! A més, d'ençà que es va instaurar el currículum per
competències, ara ja fa aprop de 6 cursos escolars, jo cada any
procuro treballar-hi més així. També em preocupo de fer cursos
relacionats amb aquesta manera de treballar que ofereix la
Conselleria i els centres de professors en horari fora de treball,
invertint-hi el meu tems per lleure.
