Margalida Suau Alemany
Grup de quinze alumnes de segon cicle d’E. primària (3r i 4t
junts)
CEIP Ses Roques. Caimari
Aprendre no és només una qüestió cognitiva, també és
una pràctica emocional i relacional
una pràctica emocional i relacional
Carlos Gallego
Aquesta història té les seves
arrels al nostre Taller de Cuina. Cada vegada que el fem, els alumnes voldrien
poder endur-se’n a casa un poquet d’allò que hem cuinat (perquè els seus pares
ho tastin), i això resulta difícil, ja que normalment no queden ni les miques. Per això, després de parlar-ne entre tots
, pensàrem que podia ser interessant muntar una botiga per a tothom, on vendre
productes fets per nosaltres.
Desenvolupament de l’activitat
El primer que havíem de
decidir era què volien vendre i quan muntaríem la botiga. Havia de ser artesana
i natural.
Sortiren moltes idees, però
finalment acordàrem fer confitures de diferents tipus, saquets de plantes
aromàtiques i cupcakes, l’estrella d’aquests curs del nostre taller de cuina.
El quan, ho teníem clar, per
a tenir temps de preparar-ho tot, havíem de començar les confitures al segon
trimestre i obrir la botiga el tercer.
D’on trauríem el gènere per
vendre?
A l’escola tenim un petit
hort amb diferents tipus de plantes aromàtiques i pensàrem que per fer els
saquets ens servirien.
I per a fer les confitures?
D’on aconseguir la fruita perquè la confitura no sortís gaire cara?
Parlant-ne entre tots, ens
adonàrem que molts alumnes tenien tarongers i llimoneres, bé a casa seva, bé a
ca’ls seus padrins.
-
_ Bona idea! (va dir D). Jo duré taronges i llimones.
-
_ Però, també en podríem fer de maduixa (va dir M). Pot
ser la de llimona no ens agradi.
- _
Jo li diré a ma mare que me doni maduixes, en tenim dins
cossiols (digué PT)
-
_ I ma mare en pot comprar (digué P)
Ho pensàrem detingudament i
optàrem per arreplegar excedents de taronges i llimones de les cases que tinguessin
arbres fruiters i comprar les maduixes quan anessin a bon preu al mercat.
Per demanar la fruita escrivírem
una carta als pares explicant-los la nostra idea (entre tots posàrem en comú
els elements de la carta i individualment en feren un esbós. Després, a partir
d’aquestes i entre tots férem la definitiva).
Així mateix, ens enfrontàvem
a un nou repte, l’elaboració de les confitures. No n’havíem fetes mai. La sort
va ser que la mare d’un alumne té obert un petit obrador al poble. Li demanàrem
per a visitar-lo i poder fer-nos una idea de la tasca que ens esperava.
A mida que les cartes arribaven
a casa, els alumnes anaven duent quilos de taronges i de llimones. Tants que vàrem
haver de dir-los que ja en teníem prou.
Cercàrem les receptes a
Internet i triàrem les que semblaven més bones i menys complicades. Amb això, els nins i nines
s’anaven fent una idea dels ingredients que necessitaríem.
- _ Totes duem sucre (diu T.)
-
_ Hem de saber quants quilos de taronges i llimones tenim,
sinó no sabrem quant de sucre necessitam (diu J)
… pesaren la fruita.
11kg 900g de taronges 14kg 374g de llimones.
Quina quantitat de sucre ens fa falta per a totes les
confitures?
Per 1kg de taronges fan falta
600g de sucre.
Per 1kg de llimones 1000g de sucre.
Férem grups de quatre alumnes
i cadascú va intentar trobar una resposta utilitzant les seves estratègies.
I donaven respostes:
-
Un grup arrodoní
les quantitats i solucionà el problema ràpidament.
-
Alguns no sabien
com fer-ho i els vaig proposar de dibuixar-ho.
Poc a poc els
donaven resultats.
Sorgí l’ocasió d’introduir la
regla de tres. (Cada infant n’aprofità allò que pogué). Alguns ho entengueren
fàcilment.
-
Així és més ràpid (diuen M i J)
Calculats el sucre i la resta
d’ingredients, vengué l’hora de preparar les confitures. Per això, vam funcionar
com al taller de cuina, on normalment es fan dos grups de feina i en cadascun
d’ells un alumne exerceix de cap (vigila que se segueixi bé el procés i que
ningú es despisti) . La resta trien allò que pensen que poden fer millor. En
acabar el taller s’autoavaluen (com a grup i individualment) per veure on hi ha
hagut mancances i encerts i ho compartim entre tots.
Un cop fetes les confitures
s’havien d’envasar.
Quanta confitura cap dins cada pot? Quants pots surten
per quilo?
-
_ Omplim un pot i ho pesam (diu P). La majoria hi estan d’acord.
-
El vidre també pesa , l’hem de descomptar (diu M).
Parlàrem del
pes net i del pes brut.
Segons el
tipus de confitura i l’espessor que tenia necessitaven més o menys pots, però ja es podia fer un
càlcul aproximat (uns quatre per quilo).
Volgueren
cobrir els pots amb una tela, com
algunes melmelades.
Quants trossos de tela podem fer si aquesta fa 50 cm
quadrats i volem tallar peces de 10cm
quadrats?
Ho calcularen per
parelles. Uns dibuixant-ho i d’altres dividint.
I ara les etiquetes!
Recollírem els coneixements
previs dels alumnes sobre aquest tema.
Observàrem i recopilàrem
diferents tipus d’etiquetatge. Triant entre tots les dades més adients pel nostre producte. Finalment arribàrem
a l’acord que les nostres etiquetes
havien de dur: nom del producte, logotip,
imatges, data de producció o caducitat, pes, lloc de producció, ingredients,
codi de barres (que queda descartat per manca d’escàner)
Els vaig proposar que
individualment fessin una etiqueta amb un logotip, nom…, després triàrem
d’entre totes, aquells elements que més els agradaren i elaboràrem la
definitiva.
Pels saquets aromàtics
arreplegàrem diferents classes de plantes de l’hort, les assecàrem a l’aula i
hi afegirem pètals de roses que dugueren de casa.
Arribà el mes de maig i
començava a ser hora de posar data de venda, però abans havíem de provar de fer
els cupcakes triats. En la selecció tinguérem
en compte que els ingredients fossin bons de trobar i d’elaborar.
Triàrem : cupcakes de Pasqua,
cupcakes de xocolata negra i cupcakes de
caramel.
Individualment els vaig demanar de fer un llistat d’ingredients
necessaris i calcular-ne les quantitats totals.
– Penseu
que la farina, el sucre, la mantega… són indispensables en les tres receptes,
encara que les quantitats siguin diferents.
Quant ens costaran els productes?
Per poder fer una estimació
aproximada del total, vàrem recórrer a tiquets de compra d’altres ocasions i
així feren el càlcul.
Quant podrem cobrar per un cupcake?
En primer lloc necessitàvem
saber quant ens costava un pastó. Ho calcularen per parelles.
De la pasta sabíem que
sortien dotze cupcakes. Ja podíem calcular quant costava un.
Ho feren per parelles i el
resultat fou de 0’68 euros la unitat.
-
_ Si volem guanyar doblers hem de cobrar 1’5 euros (diu D)
-
_ O dos euros (diu M)
-
_ Seran massa cars (diu P)
En parlàrem i acordàrem cobrar
0’75 euros.
Poc a poc s’anava atracant el
dia i recordaren que no teníem fets els cartells.
Férem una pluja d’idees
d’allò que ells sabien que havia de dur un cartell. Observàrem cartells i
finalment decidírem el que era més convenient per als nostres.
S’organitzaren en dos grups i
dissenyaren i elaboraren un cartell cadascun. Uns dies abans de la venda els
van penjar.
Així mateix, aprofitàrem el bloc
del centre per penjar-hi una carta informativa i de propaganda de la botiga.
Sabíem que la venda requeria
una certa agilitat a l’hora de cobrar i tornar canvi. Com que només obriríem un
dia, ens semblà apropiat fer una graella de preus que facilités la feina, així
com un full de facturació molt visual per poder totalitzar ràpidament.
Per a reflectir de forma
gràfica les vendes de cada producte férem diferents tipus de gràfics i ens
iniciàrem en l’estadística.
Què farem amb els doblers que guanyarem?
Aquesta era una de les
preocupacions més importants per als infants.
Férem un càlcul aproximat del
que podíem treure amb la venda: 93 euros, tota
una fortuna!
Tots començaren a donar idees
per poder gastar els doblers, però dues són les més factibles:
Una berenada o un paquet de stabilos per nin.
Guanyen els stabilos, però no
sabem quin preu tenen i si ens bastarà per a comprar-ne un per barba.
-
_ Si repartim els 93 euros entre tots, sabrem quant podem
gastar en cada paquet (diu M)
Dividiren i els sortiren un
poc més de 6 euros.
Jo seria l’encarregada de
mirar els preus dels stabilos.
El gran dia. Tots a fer feina!
Perquè tots tinguessin feina, férem quatre grups de dos i dos de
tres. Els grups de dos havien d’atendre les parades d ’aromàtiques i confitures
i els de tres la parada dels cupcakes.
Cada grup havia d’atendre
durant mitja hora i alternar.
Sobrepassàrem les expectatives
i acabàrem el gènere massa prest!
Tocava fer caixa, 103 euros,
d’on havíem de tornar el canvi que l’escola ens havia deixat.
Total 93 euros.
Tots contents… o no?
L’endemà i de manera
individual feren l’avaluació figuro analògica. Els ítems a avaluar eren:
-
A nivell
individual, com s’havien sentit durant l’activitat.
-
La feina feta pel
seu grup.
-
Què pensaven que
havien après amb el projecte.
Majoritàriament, les avaluacions foren molt positives, excepte
dos grups que pràcticament no van tenir temps per despatxar ja que el gènere
s’acabà ràpidament.
Per a reconfortar aquests alumnes i també els nins i
nines que el dia de la venda quedaren sense poder comprar, decidírem tornar a
vendre cupcakes al cap d’una setmana (aquest cop només pels alumnes del
centre), i vendre’ls a un preu simbòlic, 0’50
- Així podrem treure més doblers per a
comprar els retoladors (diu A).
Tornàrem a vendre. Arreplegàrem uns euros més i poguérem
comprar els Stabilos!
D’aquesta manera acaba aquesta petita historia d’aula.
Continguts matemàtics treballats
Com a docent he de dir que aquest tipus de projectes
sempre van més enllà del que en un principi ens hem plantejat. La idea és
situar l’activitat matemàtica a partir de la vida mateixa, basant els seus
aprenentatges en les vivències que els alumnes tenen quan les activitats són
significatives i es donen en contextos naturals i culturalment rics.
Els continguts matemàtics treballats van més enllà dels
mínims que proposa el currículum i en aquesta ocasió han estat:
-
Números i
operacions (suma, resta, multiplicació, divisió
- multiplicació i divisió per la unitat seguida de zeros)
-
Números decimals.
-
Fraccions.
-
Diferents unitats
de mesura: longitud, capacitat, pes, temps.
-
Sistema monetari.
-
Regla de tres.
-
Resolució de problemes.
-
Estadística i
probabilitat.
-
Representacions
gràfiques i estadística.
La clau de l’aprenentatge dels nins i nines es troba en
ells mateixos, en la curiositat, en l’interès per saber, en plantejar-se
interrogants i reptes, en la generació de respostes als problemes que es
presenten… en definitiva, en l’assumpció d’un paper actiu en l’aprenentatge.
Joan Teixidor Saballs
