Isabel Maria Siquier Morell i Maria José Pericàs Marín
CEIP ES PUTXET. SELVA A principi del curs escolar la majoria del claustre del CEIP Es Putxet ens hem engrescat a fer un seminari sobre Projectes de Treball. I com si d’un laboratori es tractàs ho hem experimentat amb els infants de la nostra escola. I així, entre tots, mestres i alumnes, hem anant aprenent, millorant i gaudint de l’aprenentatge de manera lúdica i divertida.
Per què projectes?
Perquè cercàvem una manera de fer on els infants fossin l’eix del seu procés d’ensenyament-aprenentatge, on aquest fos global i significatiu per ells, on les seves vivències, emocions, hipòtesis, conclusions,... formassin una part molt important del procés, on el treball en grup estigués molt present, on el rol del mestre passàs a ser més un guia, on el llibre de text no fos l’únic recurs... I d’aquesta manera millorar les nostres estratègies metodològiques, didàctiques i organitzatives.Ja érem uns quants que dins la nostra escola treballàvem per projectes i pensàvem que seria una manera molt bona de poder compartir les experiències i dubtes dins un grup de treball. Així mateix, també seria una bona forma de que tot el professorat de l’escola, des d’educació infantil fins al darrer curs de primària, participassin d’una manera de fer comuna.
Al camí que vàrem començar estava ple de dubtes: Com plasmar-ho a la nostra programació? I el currículum, com queda? Com engrescar els alumnes? Com reflectir-ho dins l’horari? Com avaluar? Es treballa per matèries? De quina manera farem feina dins l’aula? Un grup o molts de petits? Quin paper tenen els alumnes? I el mestre?...
I cada vegada que ens reuníem resolíem unes preguntes però en sorgien d’altres. Per posar en pràctica tot el que anàvem aprenent i treballant havíem de començar a fer un projecte amb els infants. Partíem de la base que un projecte no forma part d’una matèria, ja que el més important no són els continguts sinó la manera de tractar la informació. Vàrem concloure que per treballar en projectes havíem d’utilitzar el mètode científic i treballar les diferents habilitats de pensament, de recerca i raonament com per exemple: formular hipòtesis, l’observació directa i indirecta, esbrinar, experimentar… arribar a conclusions. Ens adonàrem que el que estàvem treballant més era el llenguatge oral i escrit, depenent de l’etapa en què es fes. Així dins el nostre horari no es treballaria a l’assignatura de medi sinó que ho faríem a les de llenguatge.
Ja havíem arribat a la conclusió que els projectes sorgien d’una pregunta però el dubte era si deixàvem la tria del tema lliure o si posàvem un únic tema bastant ampli a tota l’escola. Després de conversar decidírem triar un únic tema conductor, l’univers, ja que pensàvem que per ventura d’aquesta manera ens podríem ajudar i podríem arribar a més acords. Però la realitat va ser que les inquietuds de cada grup, després de la conversa inicial, varen ser molt diferents.
Els punts de partida dels nostres projectes eren: Què és la lluna? Per què brillen les estrelles? Per què boten els astronautes a la lluna? És la lluna un planeta? Hi ha gravetat a l’espai? I a la terra? Hi ha vida fora de la Terra? Què són les estrelles? Per què els planetes estan a diferents distàncies del sol? Què són els forats negres? Com es va formar l’univers? I quines condicions hauria de tenir un planeta per poder viure?
Aclarint dubtes amb la ponent del seminari ens adonàrem que tots els projectes tenen un fil conductor. Per això, creàrem un material comú on hi havia les passes que nosaltres trobàvem essencials a seguir per fer el nostre projecte d’aula. Aquestes passes han estat la base del mapa conceptual que hem treballat dins l’aula amb els infants i també ens serviran per a projectes futurs.
Una part important de la nostra feina ha estat l’avaluació: què, quan, com, qui i a qui va dirigida. Tothom estava d’acord que havíem d’avaluar el projecte però, avaluam els continguts o el procés? No va ser fàcil, per això vàrem decidir crear una rúbrica comuna per a la nostra pròpia avaluació i més endavant en creàrem una per a què els infants s'autoavaluessin, el procés, l'agrupació, els objectius proposats, l'actuació del mestre... I poguessin escriure observacions al mestre a tenir en compte per a la realització d'altres projectes i així, amb l'ajuda i la reflexió dels infants poder millorar la nostra pràctica educativa.
Així, destacam el paper actiu de l'alumne amb tot el procés, qüestionant i aprenent a opinar de manera justificada, aportant les seves pròpies idees, respectant en tot moment la opinió dels altres i creant un bon ambient d'aula per enriquir-nos, tant infants com mestres, dels diferents coneixements.
Un altre aspecte que hem tractat ha estat com plasmar la informació que hem treballat. Cada classe ho ha fet de manera diferent depenent dels interessos dels infants. N'hi ha que han fet murals conjunts treballant de manera cooperativa, d'altres han creat dossiers o lapbooks de manera individual i en canvi d'altres han optat per a la creació de PowerPoint en petits grups incloent enllaços i fotografies.
D’acord amb William Glasser (1925-2013), psiquiatra nord-americà que aplica la seva Teoria de l'Elecció a l'educació , nosaltres aprenem un 10% del que llegim, un 20% del que sentim, un 30% del que veiem, un 50% del que veiem i sentim, un 70% del que dialogam i posam en comú, un 80% del que experimentam i un 95% del que ensenyam als altres. Quina és, idò, la millor manera d'assolir aquests aprenentatges?
Ho vàrem tenir molt clar: L'exposició oral.
Però no tant sols als companys de classe, sinó que decidírem fer aquestes exposicions extensives a total l'escola, tant si eren d'infantil com de primària.
A l’hora de realitzar aquestes exposicions es tengueren en compte molts d'aspectes a treballar a l'aula, tant en la utilització del llenguatge oral, gestual, com en el llenguatge escrit i la utilització de recursos visuals. Aquests ajudaven als que exposaven en el seu discurs i als que escoltaven a entendre conceptes de l'univers, ja que són bastant abstractes, i així poder arribar a tots els receptors independentment de la seva edat.
Podríem dir que treballar per projectes ha tengut molts avantatges dins el nostre centre com ara que els infants s’han engrescant molt, han treballat de manera cooperativa dins diferents agrupaments, han après a tractar informacions variades, han utilitzat diferents estratègies per assolir els objectius proposats… i quant als mestres ha suposat una reflexió com equip per millorar el nostre enfocament metodològic. Aquesta reflexió ens ha creat inseguretats i ganes de resoldre-les.
Començar un camí que no coneixes és difícil, però nosaltres ja hem fet una passa. Ara es tracta de continuar-lo i aprendre de la nostra experiència.
BIBLIOGRAFIA
- Glasser, William. Reality Therapy: A New Approach to Psychiatry . EUA: ColophonBooks, 1975.
- VVAA: Los proyectos de trabajo en el aula. Barcelona: Graó, 2012
- Dominguez Chillom, Gloria. Proyectos de trabajo: una escuela diferente. La Muralla, 2000.
- Article: Medina de la Maza, Ángeles i Vallejo Salinas, Alicia. Aula de infantil número 74. "Ámbito 0-6 Los proyectos de trabajo: Hacer realidad los deseos investigando y creando respuestas".
